Naixement i evolució de l'Institut

Fou el 27 de maig de 1850 quan el P. Josep Tous i Soler, intuint el beneplàcit de Déu, donà inici a una agosarada història amb què ens legaria un ric patrimoni cultural i espiritual, posant el primer granet de sorra a Ripoll. Fou aquí, on el Venerable Pare, intrèpit home, a la vegada senzill, ferm i alegre - sota el mantell blau de la Mare del Diví Pastor- inicià una Obra que donaria molta glòria a Déu i s’enfilaria amb un futur prometedor, primer en la nostra cultura catalana i molt aviat s’estendria per d’altres indrets del món.

El 17 de març de 1850 el Bisbe de Vic aprovà l’Institut i les Germanes començaren a viure la vida comunitària regides per les primeres Constitucions que el P. Tous va redactar amb l’espiritualitat de Santa Clara. La Gna. Remei va quedar com a cofundadora ja que les altres dues no van perseverar.

L’any 1858 les Germanes abandonaren Ripoll i s’instal·laren a Capellades, lloc que quedaria com a bressol de la nova Congregació. En l’expansió de l’Institut no hi mancaven contratemps ni dificultats, però el virtuós Pare continuava amb fidelitat, estimant i desvivint-se per l’Obra que Déu li havia confiat.

En l’actualitat l’Institut està expandit a Catalunya, Murcia, Pais Basc i Madrid. Pel que fa a Iberoamèrica; Nicaragua, Costa Rica, Guatemala, Colòmbia i Cuba al Carib.

Seguint les paraules del P. Josep Tous: “Aneu portant al vostre pas la Pau i el Bé”,

actualment la nostra tasca pastoral, en el marc de l’educació, té com a objectiu dur el missatge evangèlic de l’ensenyament, donant als nostres alumnes la visió cristiana del món i la possibilitat d’establir un diàleg coherent entre la fe i la cultura. A més d’aquest apostolat, estem integrades en la pastoral diocesana, catequesi, formació de catequistes, assistència a joves univesitàries en residències, acolliment de grups en centres d’espiritualitat i voluntariat, formació de mestres, i apostolat a través de mitjans audiovisuals i la premsa, segons les necessitats i possibilitats de les diferents diòcessi en les quals estem incardinades.

Així doncs, la bufada de l’esperit que va impulsar al Pedagog igualadí continua assistint l’Institut, donant glòria a Déu en cada un dels seus membres i en l’apostolat al qual es dediquen.